Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.
Publications
L’11 de març de 2020, tres dies abans que es declarés el primer estat d’alarma per la pandèmia sanitària causada per la COVID-19, es publicava el Reial decret llei 6/2020. Aquella norma, alhora que adoptava unes mesures sanitàries inicials per evitar la propagació del virus, aprovava també una nova pròrroga –fins al maig de 2024– dels mecanismes de protecció per evitar la pèrdua de l’habitatge habitual de les famílies vulnerables afectades per la crisi econòmica i financera de 2008. Si aquest es podria considerar el millor símbol de la connexió entre dues crisis, ho és també de la falta de capacitat dels poders públics de resoldre, després de més d’una dècada, els efectes d’aquells tràngols hipotecaris que va comportar, entre d’altres, el col·lapse del sector de la construcció. La cronificació de la fragilitat de les famílies des d’aleshores és paral·lela a la recuperació, també dèbil, del sector immobiliari.
En aquest article es du a terme una aproximació al paper que podria tenir el sector immobiliari en la recuperació post-COVID, amb èmfasi especial en l’efecte dels fons Next Generation EU en el sector de la construcció i la seva transformació.
García-Montalvo, J., J. M. Raya and C. Sala (2021). «El paper del sector inmobiliari en la recuperació post-covid i els fons Next Generation EU». Revista Econòmica de Catalunya n.º 83 (June): 46-55.